Una investigació gastronòmica. Plats amb esperit
Noticia via Diari Tarragona
‘Los misterios de la taberna Kamogawa’ és un original llibre japonès que atrapa al moment i que reivindica la cuina d’arrel, la tradició i el respecte pel producte de proximitat i per la manera de preparar-lo.
Un dels misteris més màgics de la literatura és que, afortunadament, i que consti que s’ha intentat, no hi ha fórmules màgiques que permetin fabricat llibres súpervendes des d’un laboratori. I tot i que és cert que hi ha autors i editorials que s’hi ha acostat, la realitat fa que encara es conservi aquell estrany misteri que fa que, de tant en tant, hi hagi llibres que, sense saber ben bé el perquè, s’acaben convertint en un singular fenomen de sensibilitat i d’originalitat, llibres que, d’una manera o altra, atrapen el lector sense cap concessió i es converteixen fan que ser lector mereixi la pena. Aquest seria el cas de Los misterios de la taberna Kamogawa, d’Hisashi Kashiwai que ha publicat Salamandra.
Es tracta d’una autèntica, singular i original delícia que atrapa al moment. De fet, el seu autor (Kioto, 1952) és odontòleg i abans d’embarcar-se en aquesta aventura, havia escrit diferents llibres sobre Kioto. En aquest cas, el fenomen va ser quasi instantani i, després de l’èxit aconseguit al Japó, on després d’aquest primer lliurament l’autor n’ha fet una sèrie de vuit llibres i una productora audiovisual n’ha fet una adaptació televisiva, el llibre s’ha traduït a més de vint idiomes.
El seu autor és odontòleg i abans d’embarcar-se en aquesta aventura havia escrit diferents llibres sobre Kioto
El punt de partida és força original. Un expolicia vidu, Nagare Kamogawa, i la seva filla Koishi tenen una taberna discreta i amagada sense cap rètol capaç d’identificar-la i amb unes publicitats força críptiques en reviste’s especialitzades.
Diuen que si algú es capaç de trobar-los sense cap adreça ni cap referència clara, és que està destinat a fer-ho. Perquè els Kamogawa, a més de la taberna, tenen una agència de detectius molt peculiar que especialitzada en localitzar i reproduir plats que, per una raó o altra van significar alguna cosa especial en la vida i en el passat dels seus clients. Això ho fan sense pressa, donant de menjar a la gent que els visita i escoltant secrets, records i confidències i mirant de poder reviure moments únics gràcies al poder evocador de la cuina.
I si bé és cert que tot és força japonès i que cal posar-se en la seva pell, en la seva cultura, en la seva manera pausada i delicada de fer i que potser les històries no s’entendrien de la mateixa manera en un altre context, el cert és que no resulta gaire complicat extrapolar-les i gudir-les des d’una òptica més occidental.
Qui pot assegurar que no li ha passat mai? Recordar un plat concret de la nostra infantesa o d’un moment especial i concret de la nostra vida i comprovar que, per molt que ens entestem a fer-lo iguall no acaba sent ben bé el mateix. Doncs Nagare i Koishi remenen el passat, analitzen totes les possibilitats amb unes grans dosis de saviesa i de sensibilitat i acaben, d’una manera o altra, aconseguint sempre la satisfacció dels clients.
Quan l’acabes l’únic que lamentes es no poder anar a la taberna dels Kamogawa i deixar-te fascinar per la seva manera de fer
En certa manera, Los misterios de la taberna Kamogawa podria funcionar com una novel·la de detectius però és molt més que això. Hisashi Kashiwai demostra en tot moment un coneixement profund de la tradició gastronòmica japonesa, productes, preparacions, temporades, costums, llocs i els va introduint d’una manera original, gens pedant i quasi màgica, reivindicant la cuina d’arrel, la tradició i el respecte pel producte de proximitat i per la manera de preparar-lo. I de fons, sempre una psicologia especial a l’hora de dibuixar els personatges, els protagonistes i també els clients, creant un mosaic perfecte, ple de maneres de fer, d’idees i de pensaments.
És una petita meravella, una delícia que es devora amb tots els sentits i, de fet, mentre la llegeixes i quan l’acabes l’únic que lamentes es no poder anar a la taberna dels Kamogawa i deixar-te fascinar per la seva manera de fer, per la seva educació, per la seva tendresa, pel seu gust per les coses perfectes, delicades i subtils, per aquest culte màxim als sentits, a les sensibilitats, als gustos i als petits grans plaers del cos i de l’ànima.
Desitjar només que aquí també sigui un èxit i que es publiquin els altres set volums perquè, la veritat sigui dita, la lectura es fa curta, molt curta i et queden ganes de seguir gaudint amb més investigacions gastronòmiques amb el segell Kamogawa.