Viure del calçot

Notícia via Catalunya ràdio.

Les calçotades deixen cada any una facturació de 12 milions d'euros repartits entre centenars d'empreses, pagesos i restaurants a l'entorn de l'Alt Camp, però es pot viure del calçot?

Darrerament, el seu conreu ha passat de ser un complement a ser una base econòmica molt sòlida per als productors. Dalmaci Clofent és el president de la IGP Calçot de Valls

"Del calçot es podria viure si els preus, si les demandes i si totes les condicions hi acompanyessin, però això és un món idíl·lic. El que sí que és cert és que el calçot és un complement, és un conreu més que té 'la girada' dins de l'any."

 

Calçots de la IGP Calçot de Valls

Calçots de la IGP Calçot de Valls (IGP Calçot de Valls)

Alguns dels grans productors de calçots, com el Jordi Blanch, d'Altafulla, que cada any planta més d'un milió de calçots, han convertit aquest conreu en la base de l'explotació. Ell dona feina tot l'any a una desena de treballadors.

"Es pot viure del calçot, però no tot l'any, eh! Perquè la temporada de calçots, si és bona en qüestió de preu i quantitat, deixa una base econòmica important per a les empreses."

Durant els sis mesos de producció es contracten més treballadors i en la temporada forta, entre gener i abril, en couen milers durant els caps de setmana per donar valor afegit i facilitats als grups familiars que no tenen lloc on coure'ls.

 

Jordi Blanch i Laura Blanch a la seva finca d'Altafulla

Jordi Blanch i Laura Blanch a la seva finca d'Altafulla(Catalunya Ràdio / Manel Sastre)

Les calçotades han anat creixent i expandint-se tant com els mesos en què es poden menjar. Ara ja comencen al novembre i en funció del temps s'allarguen fins a l'abril.

La IGP certifica prop de 12 milions de calçots d'una cinquantena de productors, però a tot Catalunya se'n produeixen uns 60 milions. A més de garantir la continuïtat d'explotacions agràries, els calçots donen feina a infinitat de negocis de serveis i a molts restaurants.

N'hi ha que només obren per al calçot, com Cal Ganxo, a Masmolets, a l'Alt Camp. l'Alexandra Plana, de la família propietària de la masia, assegura que la decisió els ha sortit bé.

"Focalitzar, sobretot, tota la nostra energia en la calçotada. La resta de l'any la veritat és que el gaudim amb la família, viatjant, descansant, és a dir, és molt intensiu, podríem comparar-ho amb el que es fa a la costa. La família va prendre aquesta decisió fa anys i la veritat és que especialitzar-nos ens ha sortit bé."

 

El menjador de Cal Ganxo, servint calçotades

El menjador de Cal Ganxo, servint calçotades (Cal Ganxo)

Una altra mostra de la potencialitat d'aquesta hortalissa la trobem als Països Baixos, on un català, el Julià Delos, ha posat en marxa una start-up que exporta les calçotades al cor d'Europa. Va començar amb una festa privada i s'ha convertit en tot un fenomen.

Fa grans esdeveniments, porta les calçotades a restaurants i fins i tot té un kit entregat a domicili amb tot el que cal per fer la calçotada a casa, amb porró, sarments i salsa inclosa. Ara busca inversors per fer créixer encara més el negoci. El Julià també vol viure dels calçots i ajudar productors i empreses de serveis.

"El que m'agradaria a mi és viure de les meves idees, i els calçots són el que més m'engresquen, per la connotació que tenen amb el país d'on vinc. Ho fa molt especial, però és que a més a més, l'agraïment dels meus clients és brutal, la felicitat que els aporten."

Calçotada a Eindoven

Calçotada a Eindoven (lacalcotada.com)

Els productors i la mateixa IGP creuen que el secret de l'èxit és la festa associada al ritual de les calçotades i perquè se'n garanteixi el futur del conreu i dels pagesos que els produeixen coincideixen a demanar una millor valoració econòmica del producte.

Al camp, però, sembla que la gent jove hi comença a creure. A l'explotació d'Altafulla, la Laura, la filla del Jordi Blanch, s'ha afegit al negoci fa ben poc, amb il·lusió, però amb moltes incògnites.

"És complicat, aquí has de fer malabars, però espero viure d'això. Aquí el canvi generacional no hi és. La gent que tenim trenta anys volem guanyar-nos la vida a final de mes. L'altra part que té és que t'apassioni la feina, que t'agradi, que t'ho passis bé cada dia. Potser no em guanyaré tan bé la vida com en un altre sector, però m'enriquirà la vida que tinc."