Una plataforma d'entitats vol la creació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades «en dos anys»

 

Una dotzena d'entitats  s'ha agrupat en una  plataforma cívica  amb l'objectiu que les  Muntanyes de Prades  segueixen declarades  parc natural.  Representants d'aquests col·lectius han exposat, aquest matí de dimecres a Reus, que  s'estan captant adhesions  d'altres organitzacions d'arreu del territori, i que la missió principal és "pressionar" les administracions per tal que s'avança. en els tràmits que facin que l'indret sigui protegit. El termini que s'han fixat per aconseguir-ho és de  dos anys

 

Una eina "de protecció i de desenvolupament"



Com a representant del Centre d'història natural de la Conca de Barberà (CHNCB),  Joan Cartanyà  ha volgut fer memòria per revelar que la voluntat del territori per fer de les Muntanyes de Prades un parc natural es remunta a fa 90 anys. Malgrat les iniciatives i els intents diversos per aconseguir aquesta protecció, el cert és que no va ser fins l'any passat que les administracions van aprovar  mocions i altres mesures  per tirar endavant la declaració. En aquest sentit, s'ha lamentat que des de la Generalitat s'ha argumentat que "en ocasions, no hi ha pogut prou consens" al territori afectat per desencallar la situació. "Però ara sí, i s'ha d'aprofitar", ha afegit des del Gepec Xavier Jiménez. 

Aquest ha destacat la "diversitat" 48 entitats que fins ara s'han adherit a la plataforma . També ha assenyalat que les Muntanyes de Prades "han de tenir un nivell de protecció ambiental superior a l'actual" i ha avançat que, en cas d'aconseguir la declaració, les possibilitats de desenvolupament econòmic i social serien "notables". Sobre la declaració en qüestió, ha subratllat, "és una eina protegir per la zona però també per impulsar-la amb la sostenibilitat" en detriment dels "projectes agressius" que al seu parer ha acollit històricament el Camp fins al moment. 


Per tot plegat, han apuntat els integrants de la plataforma, la declaració de parc natural "no és pot demorar" més, tot al·ludint a la presència al Poblet de la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural,  Teresa Jordà,  a finals de l'any passat. En una trobada amb els agents del territori, va albirar a l'horitzó un termini de tres anys per enllestir els tràmits pertinents. "La nostra missió és fer pressió perquè el procés no és demori", han avisat.

Finalment, i com a representant de l'Ateneu cultural Josep Taverna d'Alforja, Andreu Ferrer ha exposat que les entitats adherides tenen "una estratègia comuna" per contribuir a garantir la protecció d'aquest entorn i que els contactes per agrupar-se van. començar mesos enrere.